省委组织部主要领导点赞，这家企业“牛”在何处？
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.[1]
és el responsable de les estacions en els planetes. El cas més sobre?xent és Mart, on la inclinació (25,19 o) és molt semblant a la Terra i com que l'any és el doble de llarg provoca estacions també el doble de llargues que a la Terra. El tall d'ambdós plans assenyala el Punt vernal del planeta o l'inici de la primavera en l'hemisferi nord marcià. Tità, el major satèl·lit de Saturn, també pareix tenir estacions.
Obliqüitat de l'eclíptica
[modifica]
El pla de l'òrbita de la Terra s'anomena eclíptica. Llavors, l'obliqüitat de l'eclíptica és l'angle d'inclinació que forma l'eix de rotació de la Terra respecte a la perpendicular a l'eclíptica. També és l'angle que forma l'equador celeste de la Terra amb l'eclíptica. Va ser mesurat per primera vegada per Eratòstenes i té un valor de 23,45o.
Ambdós plans, el de l'equador celeste i l'eclíptica, es tallen en el Punt àries o Punt vernal. Quan el Sol arriba a aquest punt, indica l'inici de la primavera en l'hemisferi boreal.
L'eix de la Terra està inclinat en la mateixa direcció durant tot l'any; no obstant això, en orbitar la Terra al voltant del Sol, l'hemisferi inclinat cap al Sol esdevé gradualment inclinat en sentit contrari, i viceversa. Aquest efecte és el responsable de les estacions. L'hemisferi que està inclinat cap al Sol rep més hores de llum solar diàries i la radiació solar al migdia incideix des d'un angle més proper a la vertical i, per tant, aporta més calor.
L'obliqüitat de l'eclíptica varia entre 22,1o i 24,5o en un període de 41.000 anys (actualment està disminuint: 24,049o en el 3300 aC, 23,443o en el 1973, 23,439o en el 2000). Simultàniament, la direcció de l'eix de rotació té un moviment de precessió, i es mou lentament en cercles en un període de 25.800 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.128. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].